2-2: Messi i Villa no arreglen una defensa 'Patosa'.

FC Barcelona-AC Milan Champions League. Foto: PEP MORATA / FOTO: PEP MORATA - MD

N'hi va haver prou només 25 segons en què el Barça no va ser el Barça per ser penalitzat amb un gol que ja va poder canviar el signe del partit. No perquè l'equip blaugrana anés a redistribuir les seves forces ni transformar els seus hàbits futbolístics després d'encaixar el 0-1, però sí per concedir el Milan ales al contraatac i la possibilitat de jugar amb la pressió que el marcador li posava el Barça. No obstant això, ni Guardiola ni els jugadors van caure en aquest parany. Per 'Ànecs' que estigués la defensa blaugrana en aquest badada general que va permetre a Ànec plantar davant de Valdés i batre'l, l'equip va tractar de no precipitar-se i, al contrari del que volia el Milan, administrar el temps de manera que jugués al seu favor. Li quedaven minuts de sobres per donar-li la volta.
A la primera part, amb prou feines es va registrar un altre contraatac del Milan en un recital de control i d'atac barcelonista davant un rival que, sense cap rubor, va renunciar seguida a qualsevol possibilitat de marcar el segon, dedicat íntegrament i sense èxit a frenar el corró blaugrana. Leo Messi va tornar boja la defensa italiana amb el seu extraordinari talent per trencar per tot arreu, pel centre i pels costats, creuant l'àrea i executant una supèrbia falta al pal que presagiava l'arribada del gol.
Venia avisant Leo i finalment, al minut 35, va entrar per la dreta de l'àrea sortejant defenses i fent-li un 'per fora' que diria Jorge Lorenzo a Abat per creuar-suau i sense cap possibilitat que Abiati interceptés la passada. Va ser Pere el que va empènyer la pilota, sempre atent i ràpid, però qui va forjar una altra jugada impossible va ser una vegada més el crac argentí, que camina imparable cap al seu tercer Pilota d'Or
El gol no va canviar el guió d'un partit que clarament es decantava per al Barça. Però sí projecte una indiscutible superioritat del campió de la Champions i la sensació que només era qüestió de temps que arribés el segon. Els atacs blaugrana van guanyar a cada minut en precisió i proximitat a la porta italiana i ni el descans interrompre ia aquest pla seqüència d'exhibició barcelonista.
Villa (min. 50) va voler posar remei amb un golàs l'error de dissabte a Anoeta i es va demanar una falta que va veure molt clara, tirant a un costat a Messi i Xavi. L'execució perfecta d'aquest tret directe va haver sentenciar el partit, ja que el 2-1 només reflectia en curt el domini de l'únic equip que realment va posar el futbol a disposició de l'espectacle. Però el futbol no entén d'ocasions sinó de gols i mentre el Barça no va poder concretar el tercer gol, un altre relliscada defensiu en un corner en l'últim minut va permetre al Milan emportar-se un punt i posar el grup un poc cap per avall. Massa càstig per al Barça, que porta en dos partits quatre distraccions enrere i quatre gols rebuts. Una cosa, encara que sigui poc, caldrà tocar en la disposició i defensiva.

 

 

http://www.mundodeportivo.com/

 

Iniesta se lesiona en el bíceps femoral de la pierna izquierda

Leer más»

Caviar europeu.

Guardiola mantejat desprès d'haver guanyat la Champions
a Wembley aquest 2011

Roger Bogunyà

La Champions League arrenca aquest dimarts (20.45 hores, TVE, Catalunya Radio i R@dio Barça) amb un partit per a gurmets. El vigent campió d’Europa comença la defensa del títol contra un històric, l’AC Milan, que ha recuperat el tron a Itàlia.
És l’estrena perfecta. Un inici espectacular. La Lliga de Campions 2011/12 arrenca aquesta nit amb un plat fort. S’enfronten el FC Barcelona, el vigent campió de la competició, i l’AC Milan, el segon equip d’Europa amb més trofeus continentals. El duel reuneix tradició, cracs i una aposta conjunta pel futbol d’atac. En aquest context cal afegir-hi l’escenari, un Camp Nou que presentarà un aspecte de luxe. En joc estan els tres primers punts del grup H i, sobretot, un munt de prestigi europeu.

Cinc anys, quatre Champions

Barça i AC Milan no s’enfrontaven a la competició des de la temporada 2005/06, quan una igualadíssima eliminatòria de semifinals va permetre al conjunt blaugrana classificar-se per a la final de París gràcies a un gol de Giuly. Des d’aquella doble cita de fa cinc anys, el FC Barcelona ha sumat tres Lligues de Campions (05/06, 08/09 i 10/11) i els italians una més (06/07). És a dir, s’han repartit quatre de les últimes sis edicions. Des de llavors, però, moltes coses han canviat a tots dos equips.

Piqué i Alexis, úniques absències locals
Per començar, la majoria de jugadors. Els Ronaldinho, Eto’o i Deco han estat substituïts pels Villa, Pedro, Cesc i companyia. Tampoc hi eren llavors Piqué i Alexis, les úniques absències locals per a aquest primer matx. El conjunt rossonero també ha patit canvis. Ja no hi són Xevtxenko, Kaká o Pirlo, traspassat aquest estiu a la Juventus. En canvi, Nesta i Seedorf encara hi són, així com Gattuso i Inzaghi. Aquests dos últims, però, es perdran el partit per sanció i decisió tècnica, respectivament. Tampoc jugaran Mexes i Flamini, mentre que Robinho i Ibrahimovic han causat baixa d’última hora. Pato i Cassano, doncs, queden com la principal amenaça visitant.

Dinàmiques oposades
Més enllà dels jugadors, en aquests cinc anys han canviat també les dinàmiques dels uns i dels altres. El Barça ha viscut els millors anys de la seva història, mentre que l’AC Milan ha hagut de patir fins a set anys sense aixecarl’Scudetto (del 2004 al 2011). Precisament aquesta darrera temporada, de la mà de Massimiliano Allegri, ha recuperat el tron a la Serie A, un reconeixement que fa justícia a la història de l’entitat i un senyal, evident, que l’AC Milan truca novament a la porta dels més grans d’Europa.

de: http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/

Leer más»